La fada lluitadora.

Pel bosquet de la Mitjana de Lleida viu l’Evelyne…una fada molt maca i molt eixerida.

És una fada, vestida amb un vestit rosa i blanc,  molt simpàtica i amb rialla dolça, juga i cuida els ànecs del riu, rega les plantes, vigila que cap nen es faci mal quan juga pel parc, però un dia el Cel es va enfosquir molt i molt…i va caure una pluja de fang bruta i pudorosa. Pobra Eveyne…li va embrutar tot…els amics els arbres…els ànecs i el vestit..i amb el vestit brut ella perdia poder…es sentia malament, bruta i la marejava l’olor.

Aleshores va demanar consell a un bruixot-sanador  , que era amic del senyor del Castell i li va dir que s’havia de rentar el vestit amb pètals de rosa i flor de presseguer, però no era temps de florir el presseguers i el bruixot li ni va fer florir un per a ella.

Va agafar els pètals de flors i els va comprimir fins a fer un sabó i aleshores es va poder rentar el vestit al riu…i la màgia li va tornar per poder netejar els arbres i els ànecs.

Va passar un temps fent catifes de flors…i brodant senyeres per posar a l’ajuntament de la vila, però un altre mal dia va venir un núbol lleig i negre com el carbó…el cel va quedar com si fos de nit..i va començar a caure pedra negra…Deú meu quina por, va dir l’Eveyne! Però ara ja era més gran i sabia més de màgia i amb la seva vareta va fer tornar la pedra negra amb neu.

_Quin descans! La neu purifica i el bosquet de vora el riu va quedar amb una catifa banca on van venir els nens a jugar durant un parell de dies…i quan es va fondre…tot era net i lluent.

Van passar uns anys més i la nostra fada cada dia es feina més forta en màgia i en sabiduria, els nens li demanaven consells, fins i tot els arbres semblava que la respectaven i l’estimamen, perquè els cuidava molt bé.

Un dia d’hivern es va *“engolfar la boira” i va durar, dies i mesos..i la nostra fada al no veure el sol, perdia cada dia força i va caure malaltona. Els arbres i els ànecs estaven tristos. Sort que un dels nens va avisar el Senyor del Castell..i junt amb la seva dona, que era buixeta van pujar dalt del Campanar de la Seu i van tocar les campanes molt depressa per cridar al vent…I el vent *“d’Aragó” va venir a ajudar-los…bufant molt fort i es va emportar la boira…per deixar pas a un sol resplendit, el qual va retornar tota la força de la màgia a la nostra fada.

L’Eveyne sap que encara que vinguin altres núvols,altres tempestes i altres boires, sempre tindrà els seu amics que l’ajuden i continua cuidant els arbres, els ànecs, vigilant a la mainada i brodant senyeres perquè ondegin orgulloses als llocs ofials de seva terra: Catalunya!

*Engolfar la boira= Boira que dura i dura i dura, més que les piles Duracel, ehhehe.

*Vent d’Aragó= Mastral.