El tren de la vida.

M’explicava un bruixot vell, que sabia més per vell que per bruixot que tots pugem en un tren el dia que naixem.En el mateix tren hi ha altra gent,gent que, uns seuen al nostre costat, altres en el mateix bagó…i altres en bagons diferents.

Aquest tren para a moltes estacions…algunes persones que anaven al tren baixaran…i altres pujaran…i potser aleshores vindran a seure al nostre costat…o al nostre bagó.

Les persones que seuen amb nosaltres són la família, la parella..els amics, però arriba un dia que el pare i la mare baixaran del tren…a l’estació del més enllà. Un altre dia baixaran alguns amics…per canviar de tren…que els porta a diferent lloc…també pot ser que una parella no segui al nostre costat sempre…que canviï de bagó o que agafi en altre tren.

Nosaltres hem de gaudir del viatge…amb tots els qui hi ha al tren…i si baixen en una altra estació, recordar els bons moments en els quals vam compartir viatge…i disfrutar del paissatge per on passa el nostre tren…quan passa per el mar…les muntanyes i les valls…d’aquesta manera el dia que haguem de baixar a l’estació del més enllà…portarem l’aquipatge ple d’alegria i d’amor.

Les bruixetes que es pentinen quan plou i fa sol ens alegrem de compratir bagó amb tots vosaltres, els qui comenten sempre, els qui només ens diuen “bon dia”, els qui ens diuen “m’agrada” i amb els toca pebrots …encara que sigui  un “tren escombra”…A volarrrrrrrrrrrr!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!