dimarts, 27 de març del 2012

Per què diem…”qui no et conegui que et compri”?


Tots hem dit aquesta expressió alguna vegada, però sabeu d’on ve?

Doncs diuen que uns estudiants de la universitat de Cervera  van robar un ruc que un pagès havia deixat lligat al tronc d’un arbre i al seu lloc s’hi va quedar un d’ells. A l’arribar el pagès va dir:

_On és el ruc…i que fas tu aquí, noi?

_Sóc jo el vostre ruc, amo. Era tan mal estudiant que déu em va castigar a ser un ruc un temps i ara he complert el meu càstig…així que aquí em teniu…

_Ai…desgràcies…ves a estudiar altre cop i fes més bondat! Li va dir el pagès.

Aleshores el pagès, que necessitava un ruc per treballar se’n va anar a fira a comprar-n’hi un altre…i veu al seu propi ruc que el venien uns nois ( els estudiants, companys del “ruc”) i dessimuladament s’atança a l’orella del ruc i li diu:

_Quina n’has feta ara? Noi…ja t’ho faras. Qui no et conegui que et compri!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada