Diuen que a primers del segle XX hi havia una pastora gran que pasturava un ramat per les valls de l’Alta Ribagorça. Era a darrers de març i ja feia bon temps i la pastora va dir:
_Març marcerol tan et temo com un caragol!
El març es va enfadar molt pel que va dir la pastora
i diuen que li va dir a l’abril:
Abril gentil: _Deixa’m un dia,
Deixa-me’n dos,
I un que en tinc jo,
Ja faran tres…
I a aquesta mala vella,
Li farem perdre
Tots els corders.
I aquells dies va fer tant de fred i tantes glaçades
que se li van gelar tots els corders a la pastora…menys un, que el va amagar
devall de la seva faldilla…però li sortia la punta de cua i encara se li va
gellar!
Aquest conte sempre me l’explicava la padrina
Celestina…i quan feia bon temps cap a darrers de març sempre deia: _No confieu que s’afileri
el temps que no hagin passats els mal llevats.
( deixats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada