Era un home fanfarró i poruc,
ell pensava que els altres no ho notaven, però se li veía a la cara. Una nit
d’hivern es va trobar amb uns amics i van començar a fer tertulia. Primer van
parlar del temps i d’altres coses quotidianes. Però al cap de poc la conversa,
animada per un vell va derivar cap al tema de les bruixes, les temudes,
malèfiques i terribles bruixes de Pedraforca.
El vell va explicar, amb tota
classe de detalls que les bruixes, cada nit formaven una rondalla al bosc i que
al mig i ballava el mestre boc fins a cansar-se i que després elles no paraven
fins que els ossos els dien prou. I acabada la dança es dedicaven a les orgies
més descabdellades on feien mofa de totes les creences cristianes. També
elaboraven complicades pocions i encantaris per arribar a les festes volant amb
les seves escombres.
Els deia que els agradava la
sang de les criatures a les quals degollaven per treure’ls-la. Això les
mantenía joves i belles. I tot i que preferien la canalla tampoc feien despreci
d’algú jove i fort.
Parlant, parlant es va fer nit
fosca i el nostre protagonista va haver de tornar al seu poble en una nit amb
molt de vent i neu.
No havia caminat ni un
quilòmetre quan qualsevol seroll entre les fulles del bosc l’espantava, però
ell anava caminant. Per això quan va notar que algú l’agafava per les parts més
baixes dels seus calçons la sang se li va quedar gelada. Segur que era una
bruixa que volia la seva sang! En veure que no passava res es va quedar quiet i
no va gosar a fer ni un pas més. Es va quedar tota la nit quiet com una estatua perquè no l’hagafés la
bruixa.
I d’aquesta manera el van
trovar a l’endemà…quiet i fred. Durant
la nit havia mort congelat. Aleshores van
veure que els seus calçons s’havien enganxat en un matoll.
El probre infeliç, a més que de
fred s’havia mort de por!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada