L'home que es va equivocar de comptes

Diu que a darrers del segle XIX , als voltans de la Vall Fosca hi havia un home de mitjana edad,que tenia molts prats i diners i en veure que es quedaria conco va pensar: _El dia que jo mori, tot el que tinc anira a parar a l'estat ( colla de lladres), doncs no vull que els quedi ni un cèntim.

I s'ho va vendre tot. Al tenir els diners va calcular el que podia viure i gastar, va pensar: _Jo que puc morir...als 80, els meus pares van morir més jovens...i va dividir el capital, pels anys que ell calculava que li quedavem.

Durant aquells anys , no es va estar de res, bon menjar, bon vestir, viatges i tots els gustos. Però va arribar als 80 i ple de salut...i als 81, i als 82 i un mal dia se li van acabar els diners i diu que aleshores anava a captar de porta en porta i deia: _Què fariu caritat a un pobre que s'equivocat de comptes?.

Aquests conte me l'explicava el meu padri, que era fill de l'Alta Ribagorça i ell em deia que era veritat i no llegenda. A mi m'agrada per l'ejemple que dóna.