La llegenda de sant Jordi del segle XXI.

En una masia de muntanya vivia una princesa sence corona, ni guardaespatlles, ni altres coses que acostumen a tenir les princeses…perquè només era la princesa perquè li deia el seu pare, però era replubicana.

Era una noia molt treballadora, que no li feia por res…ella es portava la casa, l’hort i unes terres que tenia aprop d’un bosc.

Vet aquí que un dia va trobar l’hort tot trepitxat, als caballons desfets i tot malmés.

Quina ràbia…ara que tenia les faves apunt de poder cullir xiulets…l’enciam apunt per menjar  i els espinacs en plena producció…quin fill de mala mare li havia fet aquell desastre?

Es va amagar darrera una espona armada d’una forca i va esperar, pacientment a que aparegues la béstia o persona que li havia fet aquell desastre.

Va haver d’esperar unes hores, però siii…era una béstia grossa, semblant a llangardaix gran, molt gran i amb cara de mala bava.

Ella va sortir amb la forca apunt…però la bèstia li plantava cara…però ella més…primer li va clavar un cop de forca a la cua, però encara va ser pitxor…la béstia se li va girar i li volia mossegar…No va veure d’on venia, però semblava que algú li havia tirat un roc al cap…No li va fer gaire mal, però si el suficient perquè ella el pugués lligar a un arbre…Un cop ja havia lligat al “drac” va veure que venia el bruixot  Jordi, tot corrent per ajudar-la. Li va dir al drac: _Si no vols rebre cop de bastó fer el favor de no fer maleses…I el drac que tenia molta por al bruixot va marxat i no el van tornar a veure. Llavors el bruixot Jordi va regalar una rosa a la princesa.

I des d’aleshores per celebrar aquesta diada…els amics i amigues, i les parelles es regalen roses els uns als altres en senyal d’amor i amistad.