Quan
el vent de Ponent va fer arribar la melodía a Llevant, molts bruixs van
despertar. I sabedors inconscients de la profecía èlfica, van respondre a la
crida de les bruixes.
La
llegenda deia que tant bruixes com bruixots acudirien. Les bruixes sabien que
el seu poder era molt més gran si comptaven amb la força màgica dels bruixots.
Així, bruixes i bruixots van preparar-se per la trobada. Els bruixs del Nord
eren una mica sords amb tanta Tramuntana, però el seu cor era sensible al so
bruix. Van enviar vent arreu per avisar de la trobada. El Bruix de Mar, que
estava pescant, va reconèixer de seguida el vent bruix del Nord i va canviar
les piles a la seva canya per acudir a la cita després de parlar amb tots els
dofins, sirenes i ninfes marines. El bruix de Llevant, que estava a terra
mirant el mar, va veure que el bruix de Mar tornava a terra i va pensar que
alguna cosa passava. Per això, va agafar el seu bastó poderós, li va treure
punta i va agafar uns bons pebrots (simbols del mal, per això són vermells i
alguns piquen com el dimoni) per a poder-los remenar bé. La bruixa de Llevant
que ha havia intuït que alguna cosa passaria, va anar a un Akelarre a Caldes
per tal de conèixer secrets de bruixes que ajudarien a millorar la situació de
tots els bruixs. I mooolts altres bruixs van acudir sabent que només amb la
seva presència millorarien les coses.
Així,
tots els bruixs van ser cridats per anar al lloc més màgic (i cèntric) de
Catalunya, Montserrat. I és que tots sabien que quan es desitja alguna cosa amb
força, tot l’Univers conspira per aconseguir-ho quan Plou i fa sol.
Paraula
de Bruixot! (si no m´he equivocat en la traducció hehe)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada