En un poble de Ponent hi vivia un pallasso, sempre
feia riure als nens i als grans i sempre estava alegre, però vet aquí que un
hivern es va engolfar la boira molts i molts dies i el nostre pallasso cada dia
estava més ensopit i trist.
La seva dona que era una bruixeta la feia patir
veure’l d’aquella manera i procurava animar-lo, posant coses blaves al seu
boltan ( el seu color preferit) però ni amb això recuperava l’alegria.
Tot era culpa de la boira que no escampava, però la
bruixeta sola no tenia prou màgia per fer-la marxar, així que un dia va demanar
ajuda a els seus amics bruixots i bruixes, els de ponent, els de llevant els
del Nord i els del Sud:
Els de Ponent van cridar al vent d’Aragó, els de
llevant li van portar romaní i farigola, els del Sud taronges i mandarines i
els del Nord van portar uns moixonets blaus que amb els seus cants, ajudats pel
vent d’Aragó van fer marxar la boira i el nostre pallasso ja va recuperar
l’alegria.
I els ocellets occitans s’han quedat a viure en uns
arbres d’aprop de casa el pallasso per si torna la boira…
I vet aquí un gos i vet aquí gat que aquest conte
s’acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada