Aquell ramet de violetes.

Hi havia una bruixeta molt romàntica. Tenia per parella a un bruixot que se l’estimava molt, però no era gens detallista, mai es recordava dels aniversaris ni dates senyalades, això si , la seva bruixeta era la més maca, la més bona cuinera, la més de tot per ell, li queia la baba quan en parlava.

Un dia la bruixeta va començar a rebre al seu correu electrònic versos i postals d’alló més romàntic. A més aquell admirador anònim ho sabia tot d’ella. El dia del seu aniversari va rebre un ramet de violetes i cap dia li faltava el seu verset o la seva postal al correu.

Li contestava i li preguntava qui era i ell sempre li contesta: Un que t’estima, però mai li va enviar cap foto ni li va voler dir qui com era físicament.

Un dia que el seu home estava més murri que de costum, ella no se’n va poder estar i li va dir: No sé per què ets ets així i no com aquest home que sempre em mima! I li va ensenyar els versos que tenia al correu.

El seu marit no es va enfadar, només li va dir: _No saps que les persones no podem estar sempre de bon humor i alegres? Que la vida eta feta de moments feliços i tristos? Sóc jo qui t’escriu un verset cada dia, però també tinc moments baixos, en els quals tu no m’escoltes i em dius murri.

La bruixeta el va abraçar i li va dir: _ D’acord, tens raó. Jo t’escoltaré en els moments baixos, però tu no em deixis d’enviar el meu verset diari!

I segur a aquest conte ja li heu posat música…Sii…és la cançó “Un ramito de violetas”

http://www.youtube.com/watch?v=o1UhzRO-S60