Aquella tarda de tardor la bruixeta Pallaresa del timó
va anar a buscar a la fadeta Ratolina al cole, ja que sa mare estava pentinant
a les bruixetes veïnes amb el pinte de plata.
Quan van arribar a casa, després de berenar la
Ratolina li va demanar a sa padrina que obris els somnis amb les claus màgiques
de la torre…i vet aquí el que va sortir:
_Mira, ratolina…avui sortirà la fadeta del llibre de
les golfes! Li va la la bruixeta Pallaresa del timó a la seva néta.
_I qui és aquesta fadeta?
Un dia, quan la padrina era una mica més gran que
tu…una tarda freda de tardor, remenant per les golfes va trobar un llibre vell,
però molt bonic, amb uns dibuixos preciosos.
El vaig baixar a la meva habitació, allí li vaig
treure la pols i el vaig començar a fullejar…Hi havia uns dibuixos de boscos,
de follets, de mags i fades, però al bell mig del llibre hi havia una fada molt
petiteta…molt petiteta, ho era tant que no podia llegir les lletres, per ella
enormes, del conte que estava…i em va dir:
_Estic trista perquè sóc la protagonista del conte i
no sé que he de fer…amb aquestes lletres tan grans em perdo!
Pobreta fadeta, tenia raó….Jo era petita i no sabia
com ajudar-la i vaig anar a demanar consell a la meva padrina, la Celèstia…i em
va dir:
_Doncs li dibuixes un llibre més petit…a la seva mida
i li ho poses a les mans!
_Si, però no podré posar-hi les lletres tan petites,
padrina! Li vaig dir.
_Si, dona…tu li dibuixes i la màgia del llibre ho
acabarà de fer tot…
I ho vaig fer…vaig agafar un llapis i vaig dibuixar-li
un llibret a les mans…i com va dir la meva padrina…la màgia va venir sola…la
fadetava va poder llegir la seva pròpia història i va ser feliç.
_I quina història va llegir la fadeta? Va dir la
Ratolina.
_Doncs, aquesta ja l’haurem de deixar per un altre
dia…Ja et vaig dir que aquestes claus només obren la porta d’un somni cada
dia…i aquest que parles és un altre…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada