Avui aquesta bruixeta Pallaresa del Timó ha tornar a
obrir la torre del somnis i vet aquí el que ha sortit:
Jo era molt petita, tant que els records no els tinc
gaire clars. No em feu dir l’edad que tenia, dos o tres anys. La meva padrina
Celístia em va explicar que lluny, molt lluny, dalt de la muntanya hi havia un
arbre màgic que cada any li creixerien unes rames que als voltants de Nadal
prenien vida i baixaven a les cases dels nens i nenes per cagar regalets, si
havien fet bondat. I que quan arribes estaria mort de fred i de gana, que
l’havia de tapar amb una manta i donar-li menjar i arribada la nit de Nadal em
cagaria llamineries i petits regals.
I ja sabeu que les padrines sempre tenen raó…i al cap
de pocs dies va arribar el tió a casa meva. Vaig fer el que em va dir i la Nit
de Nadal va regalar-me moltes llamineries i coses.
També em va dir la padrina que quan els infants
creixen ja no baixa. Només torna a baixar quan aquells nens i nenes han crescut
i torna a haver infants a la casa.
I és veritat, quan vaig créixer vaig estar un temps
sense veure’l i quan va néixer la meva filla va tornar, al créixer ella va
tornar a desapareixer i ara torna venir per la meva néta.
I em sembla que és el mateix. Fa la mateixa careta de
trapella que feia el meu.
Així que bruixetes i bruixots…el Tió de Nadal va on hi
ha un cor d’infant pur i innocent.
També em va dir la padrina que si de grans deixem
sortir l’infant que tots tenim dins, la Nit de Nadal podem demanar un dessig…i
el nostre Tió Màgic ens el farà realitat.
Ja m’estic pensant el desig per aquesta propera Nit de
Nadal…I vosaltres? A pensarrr!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada