Sabeu per què es va inventar la cançó de Plou i fa sol?

Hi havia una bruixa que vivia sola en un bosc solitari. Tenia uns cabells preciosos, però molt arrissats i no tenia cap pinte per pentinar-se’ls i amb els dits no li quedàvem com ella volia per això , el dia que plovia procurava no sortir, ja que tenia por que si se li mullaven li quedarien pitxor, però un dia la bruixeta va mirar per la finestra i va veure que feia sol, així que va sortir confiada, però quan va arribar al carrer va veure que plovia…i que els seus cabells, al mullar-se agafaven una lluentor molt maca i que al passar-s’hi els dits encara li quedàvem millor…Així que va començar a cantar: Plou i fa sol…les bruixes se pentinen…Millor us poso un enllaç de la cançó que jo canto molt malament, ehhehe

A cantarrr!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=dKotl2K1JJU

El tió màgic de Nadal.

Avui aquesta bruixeta Pallaresa del Timó ha tornar a obrir la torre del somnis i vet aquí el que ha sortit:

Jo era molt petita, tant que els records no els tinc gaire clars. No em feu dir l’edad que tenia, dos o tres anys. La meva padrina Celístia em va explicar que lluny, molt lluny, dalt de la muntanya hi havia un arbre màgic que cada any li creixerien unes rames que als voltants de Nadal prenien vida i baixaven a les cases dels nens i nenes per cagar regalets, si havien fet bondat. I que quan arribes estaria mort de fred i de gana, que l’havia de tapar amb una manta i donar-li menjar i arribada la nit de Nadal em cagaria llamineries i petits regals.

I ja sabeu que les padrines sempre tenen raó…i al cap de pocs dies va arribar el tió a casa meva. Vaig fer el que em va dir i la Nit de Nadal va regalar-me moltes llamineries i coses.

També em va dir la padrina que quan els infants creixen ja no baixa. Només torna a baixar quan aquells nens i nenes han crescut i torna a haver infants a la casa.

I és veritat, quan vaig créixer vaig estar un temps sense veure’l i quan va néixer la meva filla va tornar, al créixer ella va tornar a desapareixer i ara torna venir per la meva néta.

I em sembla que és el mateix. Fa la mateixa careta de trapella que feia el meu.

Així que bruixetes i bruixots…el Tió de Nadal va on hi ha un cor d’infant pur i innocent.

També em va dir la padrina que si de grans deixem sortir l’infant que tots tenim dins, la Nit de Nadal podem demanar un dessig…i el nostre Tió Màgic ens el farà realitat.

Ja m’estic pensant el desig per aquesta propera Nit de Nadal…I vosaltres? A pensarrr!!!!

Cal Plou i fa Sol.

 

Al Pais de Plou i fa Sol...hi vivia una fada molt maca,dolça i amorosa, que es deia Susina,i es va fer amiga d' una petita bruixeta trapella ,jugaven i s' entretenien volant i empaitant papellones i explicant-se acudits que els havia ensenyat un amic mag molt simpàtic....pero , van fer enfadar una fetillera, molt mandona que vivia en una cabana propera i... tant enfadada que estava, va fer un conjur per transformar les dues amigues en bruixes, i perque no fesin soroll , a una la va fer tornar de ceràmica i a l'altra la va ficar dins d' un rellotge.Les va deixar amagades sotes les fulles del bosc dels supirs encantats i els va dir que fins que no passesin 21 llunes plenes no les aniria a treure...pero un moix mallorqui que era molt curiós, es va sospitar alguna cosa i va demanar ajuda a la seva bruixeta de capçalera que era d' Alaró , - bruixa maca... no podries anar a buscar la fada i la bruixeta al bosc ?-em sembla que estan sota un card lila , la bruixa bona es va compadir del moix, i a la vegada va demanar ajuda a un amic mig bruixot que coneixia, entre tots van rebuscar per la padra fins que les van trobar.Molt contents van pujar cap al turó de l' Amor i l' Amistat, on el Senyor del Castell els va convidar a xocolata amb melindros ,i els va ensenyar el verdader tresor d' aquell indret màgic, , un cor vermell ple d' Amor de Veritat i una col.lecció de barrets de bruixes bones ,de la seva familia.

I vet aqui un gat i vet aqui un gos.. aquest conte ja s' ha fos !

La bruixeta cosidora.

 

Una bruixeta viatgera es passejava un dia per Estocolm i va veure la de la foto en una botiga i li va fer un senyal perquè entrés.

Les 2 bruixetes es van entendre perfectament , sense parlar la mateixa llengua…La bruixeta d’Estocolm li va presentar follets, fades i altres bruixetes…i li van explicar que ells ajudaven a les cosidores a fer bé les coses i que estaven en contacte amb santa Llúcia perquè els guardès la vista.

Avui és santa Llúcia, patrona de tots els oficis d’agulla: Modistes, brodadores, sastres, tapicers …i dels invidents.

Així que aquesta tarda és costum que les cosidores anem de festa. Primer enem a posar llum a la patrona…després a berenar o a sopar amb les altres companyes.

I aquesta bruixeta cosidora…i les altres que hi ha la pàgina avui no cosiran ni un botó…i se’n van…avui més que mai…Avolarrrrrrrrrrrrrr!!!!!!!!!!!!!!

Motiu de divorci?

 

Un dia un bruixot va anar a veure al seu bruixot-advocat i li diu:

_Em vull divorciar. Ja no aguanto més la meva bruixeta!

L’advocat, que era amic li diu:

_Però, avere si tu i la teva bruixeta sempre heu estat molt units. Vols dir que no ho podeu arreglar?

_Que no…de cap manera. Ja no puc viure en aquella casa. Saps que últimament fa molta mitja i ganxet?

_Si, però. Per això et vols divorciar. Ha conegut algun home per allí i et posa les banyes?

_Noooo, pitjor! Ultimament fa tapets per tot, damunt de la taula, pel llit, damunt del sofà, però avui he entrat al bany de la nostra habitació…i quan he vist el que hi havia posat he anat a l’altre i també m’hi trobo el mateix. No veus que no puc ni ca…a gust en aquella casa?

Aquí et porto la foto de prova. No creus que tinc raó pel divorci?

L’advocat en veure la foto va dir…Hi parlaré i si no es modera amb les seves arts..et tramito el divorci desseguida.

Què en penseu vosaltres? Heheh..A volar!!!!!!!!!!!!

La fadeta del llibre màgic de les golfes.

Aquella tarda de tardor la bruixeta Pallaresa del timó va anar a buscar a la fadeta Ratolina al cole, ja que sa mare estava pentinant a les bruixetes veïnes amb el pinte de plata.

Quan van arribar a casa, després de berenar la Ratolina li va demanar a sa padrina que obris els somnis amb les claus màgiques de la torre…i vet aquí el que va sortir:

_Mira, ratolina…avui sortirà la fadeta del llibre de les golfes! Li va la la bruixeta Pallaresa del timó a la seva néta.

_I qui és aquesta fadeta?

Un dia, quan la padrina era una mica més gran que tu…una tarda freda de tardor, remenant per les golfes va trobar un llibre vell, però molt bonic, amb uns dibuixos preciosos.

El vaig baixar a la meva habitació, allí li vaig treure la pols i el vaig començar a fullejar…Hi havia uns dibuixos de boscos, de follets, de mags i fades, però al bell mig del llibre hi havia una fada molt petiteta…molt petiteta, ho era tant que no podia llegir les lletres, per ella enormes, del conte que estava…i em va dir:

_Estic trista perquè sóc la protagonista del conte i no sé que he de fer…amb aquestes lletres tan grans em perdo!

Pobreta fadeta, tenia raó….Jo era petita i no sabia com ajudar-la i vaig anar a demanar consell a la meva padrina, la Celèstia…i em va dir:

_Doncs li dibuixes un llibre més petit…a la seva mida i li ho poses a les mans!

_Si, però no podré posar-hi les lletres tan petites, padrina! Li vaig dir.

_Si, dona…tu li dibuixes i la màgia del llibre ho acabarà de fer tot…

I ho vaig fer…vaig agafar un llapis i vaig dibuixar-li un llibret a les mans…i com va dir la meva padrina…la màgia va venir sola…la fadetava va poder llegir la seva pròpia història i va ser feliç.

_I quina història va llegir la fadeta? Va dir la Ratolina.

_Doncs, aquesta ja l’haurem de deixar per un altre dia…Ja et vaig dir que aquestes claus només obren la porta d’un somni cada dia…i aquest que parles és un altre…