L’escala de flors.

 

Un dia la fada Evelyne, passejant a la vora del Segre va trobar una escala plena de flors que no l’havia vist mai.

_Caram que deu fer aquí aquesta escala i on deu anar?

I va començar a pujar-la…a cada esglaó es trobava flors a quina més bonica…Quina varietat de roses, blanques, roses, grogues i rojes!

I va pujar uns esglanons més…Ara margarides…que boniques totes!

Una mica més amunt…un paradís d’herbetes aromàtiques…romer, timó, espigol…quina bona olor!

_Mira…aquí hi ha  tulipes i bouganvilles…les que més m’agraden!

_Allí dalt hi ha gladiols! Quin bé de Déu!

Era tot un plaer per la vista i l’olfacte! Mai havia vist tantes flors…i anava pujant..com més amunt més maques i oloroses!

Al cap de munt de tot…va trobar tota una varietat de flors blanques…un llac amb altres fades i una pau i amor immens.

_Em puc quedar aquí amb vosaltres? , va preguntar l’Evelyne.

_I tant que si! Ara t’has de quedar aquí a cuidar amb nosaltres aquest jardí màgic.

I des d’aleshores que és allí, feliç i contenta cuidant les flors, però ara ja no són totes blanques…n’hi ha posat de més colors…Diu que dóna més alegria.