El gripau.

 

Un dia la fadeta ratolina va entrar a la cuina de la caseta a buscar-se un suquet de préssec i va trobar un gripau enfilat al marbre del costat de la nevera:

_Què fas aquí tu?

_No t’espantis, només he entrat perquè tinc fred, li va dir el gripau, que tenia ulls tristos.

_Estàs trist per què tens fred? Tampoc no en fa tant, home! Li va dir la fadeta.

_No és només el fred de la tardor, aquest no em fa por. És la fredor de l’ambient, de la gent que es discuteix, la qui no té feina i qui pateix.

I la fadeta…va anar a buscar a sa padrina, la bruixa pallaresa del timó i li va dir:

_Padrina porta un abric pel gripau que té molt fred!

_Nena que dius? Un gripau , que té fred? Ai, quina imaginació que tens!

Però quan la bruixeta pallaresa va arribar a la cuina va veure al gripau…un gripau que parla! Però en el bosc màgic tot és possible…i la bruixeta li va dir:

_Avere gripau…explica’m que et passa!

_Ja li he explicat a la nena. Tinc fred, per la fredor del poc amor que hi ha al món...

_Caram…doncs nosaltres sols no podem arreglar el món, gripau…ni totes les bruixes, fades, animals i herbes d’aquest bosc podem.

_Però si fem córrer la veu i els demanem als habitants dels altres boscos que ho intentin si que ho aconseguirem, oi? Va dir el gripau…

Aleshores la bruixeta pallaresa va anar a buscar als altres habitants de la caseta…totes les bruixes ,bruixots, follets, els gats, els xuts i la meuca…però a l’únic que no va trobar va ser al bruixot tocapebrots. No li va estranyar gaire..potser havia anat a curar alguna fada maca al bosc veí..o ha espantar amb el bastó als follets. D’ell se’n podria esperar qualsevol cosa: Bruixot jove, pa tou!

Els va reunir tots a la caseta..amb el gripau al mig…i van parlar de com arreglar el món, però no es posaven d’acord.

_Ningú s’hauria de barallar amb ningú, va dir la Maria!

_Tothom hauria de respectar-se, va dir el senyor del Castell!

_Tots hauríem de fer-nos favors sense esperar rebre’n, va dir la bruixeta herbolària.

I aleshores la fadeta ratolina…va i li diu a sa mare, la bruixeta del pinte d’or:

_T’has fitxat que el gripau ja no té fred…i ningú li ha portat cap abric?

_Si, filla…li hem donat calor entre tots…i ara ja no té fred!

_Gurrac, gurrac…ja no tinc fred…i ja estic fins als pebrots de ser gripau!

I sabeu qui era el gripau? Siii…el bruixot tocapebrots, que va voler fer-nos reflexionar que entre tots podem fer pinya per fer un món una mica millor.

I amb aquests contes i llegendes, receptes d’herbetes…i tocant-vos una mica els pebrots les bruixetes de Plou i fa sol procurem fer-vos la vida una miqueta més agradable.

A volarrrr!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!