Un dia la fadeta ratolina
va entrar a la cuina de la caseta a buscar-se un suquet de préssec i va trobar
un gripau enfilat al marbre del costat de la nevera:
_Què fas aquí tu?
_No t’espantis, només he
entrat perquè tinc fred, li va dir el gripau, que tenia ulls tristos.
_Estàs trist per què tens
fred? Tampoc no en fa tant, home! Li va dir la fadeta.
_No és només el fred de
la tardor, aquest no em fa por. És la fredor de l’ambient, de la gent que es
discuteix, la qui no té feina i qui pateix.
I la fadeta…va anar a
buscar a sa padrina, la bruixa pallaresa del timó i li va dir:
_Padrina porta un abric
pel gripau que té molt fred!
_Nena que dius? Un gripau
, que té fred? Ai, quina imaginació que tens!
Però quan la bruixeta
pallaresa va arribar a la cuina va veure al gripau…un gripau que parla! Però en
el bosc màgic tot és possible…i la bruixeta li va dir:
_Avere gripau…explica’m
que et passa!
_Ja li he explicat a la
nena. Tinc fred, per la fredor del poc amor que hi ha al món...
_Caram…doncs nosaltres
sols no podem arreglar el món, gripau…ni totes les bruixes, fades, animals i
herbes d’aquest bosc podem.
_Però si fem córrer la
veu i els demanem als habitants dels altres boscos que ho intentin si que ho
aconseguirem, oi? Va dir el gripau…
Aleshores la bruixeta
pallaresa va anar a buscar als altres habitants de la caseta…totes les bruixes
,bruixots, follets, els gats, els xuts i la meuca…però a l’únic que no va
trobar va ser al bruixot tocapebrots. No li va estranyar gaire..potser havia
anat a curar alguna fada maca al bosc veí..o ha espantar amb el bastó als
follets. D’ell se’n podria esperar qualsevol cosa: Bruixot jove, pa tou!
Els va reunir tots a la
caseta..amb el gripau al mig…i van parlar de com arreglar el món, però no es
posaven d’acord.
_Ningú s’hauria de
barallar amb ningú, va dir la Maria!
_Tothom hauria de
respectar-se, va dir el senyor del Castell!
_Tots hauríem de fer-nos
favors sense esperar rebre’n, va dir la bruixeta herbolària.
I aleshores la fadeta
ratolina…va i li diu a sa mare, la bruixeta del pinte d’or:
_T’has fitxat que el
gripau ja no té fred…i ningú li ha portat cap abric?
_Si, filla…li hem donat
calor entre tots…i ara ja no té fred!
_Gurrac, gurrac…ja no
tinc fred…i ja estic fins als pebrots de ser gripau!
I sabeu qui era el gripau?
Siii…el bruixot tocapebrots, que va voler fer-nos reflexionar que entre tots
podem fer pinya per fer un món una mica millor.
I amb aquests contes i
llegendes, receptes d’herbetes…i tocant-vos una mica els pebrots les bruixetes
de Plou i fa sol procurem fer-vos la vida una miqueta més agradable.
A
volarrrr!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
