Al bosc màgic de Plou i fa sol es van conèixer un bon
dia el caragol Banyetes i la caragolina Clasquestes.
La caragolina…era una bona “pubilla” i quan el caragol
li va demanar per casar-se li va dir que ella volia tenir una casa.
_Però si ja tenim. La portem sempre damunt! Li va dir
el caragol.
_Si, però no em conformo amb aquesta caseta tan
perita…Ni a la teva ni a la meva hi cabem els dos…així que, si et vols casar
amb mi…Jo vull tenir una casa per viure els dos còmodament.
Caram de Clasquetes…Nena rica! Ara com faig jo una
casa…va pensar el Banyetes…i anava caminant pel bosc…quan va ensopegar amb un
test trencat…i va veure que arreglant-lo una mica podia ser una bona casa per
viure amb la seva estimada caragolina.
I es va posar a la feina..Va fer unes escaletes…va
plantar molsa…i unes herbetes, també hi posar una aixeta per poder tenir sempre
la caseta humida…i ho va ensenyar a la Clasquetes…En veure-ho va estar molt
contenta i els caragols se’n van anar a viure la caseta i des d’aleshores que
són feliços . Ah! I no tingué por! Ningú…encara que sigui de Lleida els
plegarà, collirà ni caçarà per fer-los a la llauna ni amb samfaina.
I avui toca cantar: Caragol treu banya, puja a la
muntanya….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada