El conillet bruixot.

 

Fa molt de temps…o en fa molt poc, això tan se val es van reunir a una caseta d’un bosc màgic una colla de bruixots. N’hi havia del Nord, el de mar, de Llevant i de Ponent.

Van parlar de bruixetes maques i comparar encanteris…mentre bevien cervesa calenta i altres licors dels seus.

Quan la cervesa i els licors van fer efecte tots van voler fer el millor encanteri. El bruixot del Nord volia picar de dits i que els Països Catalans ja fossin independents, però no se’n va sortir. El de Mar volia que mai hi hagués cap naufragi ni mala mar, però tampoc se’n va sortir. El de Ponent o Senyor del Castell demanava la felicitat per tothom , però tampoc ho va poder aconseguir plenament. I quan li va tocar el torn al de Llevant…que és qui havia begut més cervesa calenta…va demanar ser un conill. Què per què un conill? Doncs no ho sabem. El cas es que va començar a botar i botar i botar…sence esma ni control, fins que es va fumbre un cop en un arbre i és va tornar el bruixot de sempre…amb un bon mal de cap…tant pel cop com per la retxaca.

Així que recordeu bruixes i bruixots…Si beveu no feu encanteris. A volarrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!!!!