Un dia la fadeta Ratolina, era a casa de sa padrina,
la Bruixa Pallaresa del Timó.
Aquell dia sa padrina endreçava calaixos i això de
tafanejar coses velles li encantava a la Ratolina.
En un calaix van trobar una cartera vella..la padrina
li va dir que era del seu repadrí…a dins hi havia uns documents vells. També
van trobar una capseta on hi havia collarets i arracades molt antigues…i la
gran troballa va ser unes claus…unes de més grans que les que la nena tenia
costum de veure.
_Què obren aquestes claus, padrina?
_Obren la casa dels somnis, ratolineta?
_I com podem anar a aquesta casa?
_S’hi pot anar de 2 maneres, dormint o tancant els
ulls mentre algú t’explica coses. Vols que t’expliqui coses de la casa que
obrien aquestes claus?
_Siiii, va dir la nena…i va tancar els ullets.
Doncs…en aquesta casa hi vivia la padrina…amb la seva
mare i els seus padrins…Tenien gossets i gatets…hi feien niu les orenetes, els
pardalets…i un xut i una meuca.
La padrina de petita sempre jugava amb els animalets…Un
dia saps que va passar? Quan la padrina era joventa va convidar a berenar a
unes amigues a la torre…els teus repadrins no hi eren. Vam berenar, però a
mitja tarda va venir tempesta, el cel es va quedar tot fosc…molt fosc i va
marxar el llum.
Totes teníem por…ens vam quedar al menjador…i al cap
de poca estona vam sentir soroll en una altra habitació…
_Rec, rec, rec…
Ja ens totes esfariades…però havien de saber d’on
venia el soroll…i vam encendre una espelma…i totes en fila i agafades de les
mans, vam anar a escoltar a la porta de l’habitació on sentíem el soroll…i quan
vam escoltar bé sentim: Meuuu, meuuu….Ara el gat que s’havia quedat tancat!
_Hehehhe, va riure la nena. I per un gat vau tenir
por?
_Siiii…ja ho veus…per un gatet que era el meu amic i
que jugàvem cada dia!
_Doncs saps padrina, que eres una mica poruga?...Va
dir la nena.
_Si, filla…era petita…que hi vols fer?
_ I jo no puc anar a jugar allí amb els teus gossets i
gatets?
_No filla…la torre ja no hi és…ara només hi podem a
jugar amb somnis…Un altre dia t’explicaré una altra cosa que ens va passar…un
dia que la meuca cantava de nit, però serà un altre dia, ja que aquestes claus
només obren un record cada dia…
I des aleshores que la Ratolina li demana a sa padrina
que obri la porta dels somnis…
I per avui ja hem tancat la porta…així que
anem…Avolarrrrrrrrrr!!!!!!!!!!!!
( Les claus de la foto són realment
de la torre on va néixer aquesta bruixeta i us asseguro que obren molts records
bons per a mi)
