El Malcarat del camí de les Bruixes.

A set km de Lleida cuitat, a peu de l’autovia A22 hi ha el camí de les Bruixes.

Allí hi ha unes quantes torres i fa uns anys i vivien unes nenes trapelles, que un dia de tardor van voler jugar a les bruixes.

Per aquell camí passava cada dia un home, una mica malcarat i molt antipàtic, sempre trobava a les nenes torreres * pel camí i mai les saludava..i un dia mireu quina li’n vam fer:

Érem tres veïnes…una vivia al principi del camí, l’altra a la meitat i l’altra aprop de casa de l’home…i vam decidir espantar-lo.

Les tres ens vam disfressar amb un vestit negre i ens vam mascarar* la cara…i ens vam amagar cadascú al camí de casa nostra…

Sabíem molt bé que passava el Malcarat anava cap a casa seva entre dos llums *, sempre anava en bici…i quan va passar per casa de la primera “bruixeta” …se li planta davant i li diu:
_Sóc la bruixa del camíiiiiiiiiii…si vols que et deixi passar m’has saludar!

_Què dius nena? I va arrencar a córrer amb la bici….però uns 500 m més enllà li va sortir la segona bruixeta…que li va dir el mateix:

_Sóc la bruixa del camiiii…si vols passar has de saludar!

Ell encara va córrer més…com diuen les padrines: _Les cames li tocaven al cul!!...o els pedals en aquest cas. Hehehe

I corre que corre ( aquell dia hagués guanyat una carrera) el Malcarat va arribar aprop de casa seva…i li surt la tercerabruixeta i li diu:

_Ja has saludat a les meves companyes?

Ell tot espantat va dir: _Saludar? Què vol dir saludar?

_Ahir bon home…saludar és fer una rialla, dir una paraula agradable. No heu sentit mai la paraula “adéusiau”?

_Si que l’he sentit, però no sóc Cristià…

_Quina excusa més tonta…doncs dieu: A reveure..o simplement bon dia o bona nit.

_Ahhh! Tens raó…noieta…va dir el mal carar…i ja anava a marxar, quan la bruixeta li va dir: _Bona….i ell va contestat: _Boranittttt!

I des de l’aleshores que el Malcarat ja va fer-se més amb els veïns. Sobretot amb les seves amigues les bruixes…però el nom de Malcarat…ja li va quedar per sempre, hehehe

*Torreres= Persones que viuen en una torre o masia.

*Mascarar= Embrutar-se la cara amb alguna pintura negra del negre del cul de la paella.

*Entre dos llums= Tardada, capvespre.

*Malcarat= Persona antipàtica.

El Sant Crist s’ha cagat i ha marxat.

Passat la guerra civil en un poblet situat entre llevant i ponent i entre el nort  i el sud.

Durant la guerra van quedar tan pobres que es van haver de vendre fins i tot el sant Crist.

En aquell poble tenien moltes arnes d’abetlles i cera…i el mossèn del poble va tenir una idea:

“Si cada veí porta una mica de cera podem fer-n’hi un sant Crist, que ens servirà fins que tinguem diners per comprar-n’hi un de millor”

El veïnat va acceptar bé l’idea i tots van portar la cera per fer el sant Crist. El van fer i els va quedar molt maco…i el un diumenge de festa major el van inagurar.

Hi era tot el poble…fins i tot alguns veïns “rojos” que hi van anar per tafanejar.

Quan va acavar la missa molts van anar a posar una espelma al sant Crist, uns per l’ànima dels familiars morts a la guerra i altres per agrair que haguessin tornat amb vida.

I el flamant sant Crist va quedar tot rodejat de espelmes enceses…( recordeu que era de cera) tota la nit.

I a missa primera del dilluns l’escolanet va anar a preparar l’altar…i va tornar cap a la sagristia dient:
_Mossèn, mossén…sabeu que ha passat? Que el sant Crist s’ha cagat i ha marxat!

_Nen que dius? Això no pot ser!

_Que si…viniu!

I el mossèn va anar on hi havia el sant Crist del quan només quedava…un munt de cera la terra que semblava un “paltis”…La calor de les espelmes l’havia fos.