A les bruixes i als bruixots no els prometis , si no
els dons, hehehe
Us vaig prometre que us parlaria d’un lloc màgic…una
serreta petitona que hi ha a peu del camí de les bruixes de la Pda Pla de
Montso de Lleida.
És una serreta on es fa romer, timó, herba sanguinària
i alguna altra herba. Doncs aquell era el meu lloc màgic de joveneta…queda en
un lloc molt poc transitat, només hi passa algun veí molt de tant en tant amb
el tractor.
Jo hi anava cada divendres sant a collir les herbetes
de tot l’any…quan era viva la padrina amb ella…i quan ella va morir jo
sola…alli podia estar més en contacte encara amb el camp. Em collia una branca
de timó…i l’olorava…em donava serenor. Seia en una pedra i pensava…si estava trista
em desfogava…plorava si en tenia ganes…i reia sola si calia.
Aquell lloc sap molts secrets…ja que els hi
explicava…i sempre, sempre em va escoltar…i jo diria que aconsellar…ja que mai
en vaig marxar decebuda. Quan vaig venir a viure a Lleida cuitat vaig deixar
d’anar-hi. Només hi vaig de tant en tant de visita.
Fa poc hi vam anar amb la Remei i el meu home…li vaig
ensenyar el meu raconet d’herbetes i ella hi va collir la seva herba…el romer.
Jo diria que la “meva serreta” va estar contenta de qui hi anés amb ella…que
estima tant les herbes i li va regalar el romer amb molt de gust.
De totes maneres si un dia me’n passa alguna de grossa
i em vull…perdre…segur que aniré allí..i aviso a la família que no m’hi vinguin
a buscar…ja tornaré…més tranquil·la i serena…amb les piles carregades al meu
lloc màgic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada