dijous, 14 de juny del 2012

La pubilla de Cal Mas Gran.


Pra lla dalt* a la conca de Tremp diu que hi vivia lo Pepet, un bordegàs molt treballor, però una mica..bastant…bastot.

Li agradava la Roseta, la mossa* de Cal Mas Gran…no picava alt ni res, lo tuno*…ja que era la publilla* més rica del poble. Percisamement per això aguella polleta* estava educada…molt fineta…en col·legi de monges i amb mans de porcelana… i ell les tenia tostades pel sol…i plenes de duricies de les feines de pagès.

Ell ja es mudava prou*…cada diumenge a l’anar a missa i al ball que feien a la tarda amb l’acordió que tocava lo Jaumet, però la mossa ni se’l mirava. Sempre ballava amb lo finolis* del secretari…que tampoc tenia duricies a les mans…però no tenia força per res…No hagués pogut carregar-se-la a ella al coll…i aixó que era primeta que pesava menys que un sac de blat!

Al Pepet li agrada tant aguella mossa que barrinava com la podria “conquistar”.

Faltava molt poc per sant Joan quan la Roseta va començar a trobar a  la seva finestra un ramet de floretes menudes grogues… El primer dia es va pensar que se l’havia deixat alguna dona que n’havia anat a collir, però el segon a més , el ram estava arreclat amb un paper de seda i un llaç roig…un altre dia…el llaç era blau…fins la vigilia de la revetlla que venia acompanyat d’una nota que deia:

Ets una floreta molt boniqueta, més que la flor de sant Joan,  demà al ball de les teies faras l’ honor de ballar amb el bordagàs* que et doni aquest ram?

La Roseta tenia molta curiositat per saber qui era el seu pretenden i va pensar…Per ballar un ball..no passa res!

El dia de la revetlla lo Pepet  es va pulir i repulir més que un nuvi…es va posar uns pantalons nous…d’aquells de la ratlla planxada…una camisa blanca…almidonada…amb “gemelos”* i tot ,una corbata blava …i un jac* que li queia que ni pintat. Així de polit i amb el ram a la mà va anar cap a la plaça.

I allí hi havia la Roseta…tota fineta ella…vestida més bonica que mai…I amb el ram a la mà…va i li diu: _Vols ballar?

_ I ella li contesta: _I tant, serà un honor ballar amb un galant tan trempat. ( No us esbaloteu en el sentit de maco, ehehhe)

I van ballar tota la nit de revetlla…i …després les coses ja van ser més fàcils pel Pepet, que al cap de poc temps li va demanar per festejar a la Roseta i s’hi va casar.

I vet aquí com aguell tuno* va saber “conquistar” la publilla* de Cal Mas Gran.



Aquest conte esta escrit “expressament” en pallarès…Algunes paraules no són estandar i he emprat el lo com article.

Pra lla dalt= Per allà dalt.

Bordegàs= noi o xicot.

Polleta= noia jove.

Mossa= noia…res a veure amb la policia, hehehe

Ja es mudava prou= S’arreclava molt..es vestia bé.

Teies= Unes fustes que baixen enceses de la muntanya als Pallars per fer la foguera de sant Joan.

Gemelos= botons de puny.

Finolis= Doncs això…una persona molt fina…fragil que fa una feina que no fa força fisica.

Pubilla= Hereva d’una casa…res a veure amb les de la festa major.

Tuno= dropo…espavilat.

Jac= americana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada