Conte de gats i Bruixots de l'Orient...La llegenda del gat “Sagrat de Birmània”.

“Explica la llegenda que durant el segle IX, el territori de Tailàndia i Cambodja comprenia una zona que estava dividida en regnes i que a cada un d’ells hi havia un temple budista on hi vivien gats completament blancs que, segons les creences budistes d’allà, protegien les ànimes dels sacerdots morts, a més de protegir el temple dels forasters.

 Al temple de Lao-Tsun vivia un gat amb els ulls del color de l’ambre i el pèl blanc que es deia Sihn, el fidel company del sacerdot Mun-ha.

 Una nit, uns lladres van assaltar el temple i mataren al sacerdot quan aquell estava resant als peus de l’estàtua d’una deessa daurada amb el ulls de color blau safir; en el moment de la mort, Sihn saltà sobre el cos del sacerdot i l’ànima del religiós s’instal·là al cos del gat. El color blanc del pèl del gat es tornà daurat com el reflexe de l’estàtua de la deessa i només la part inferior de les potetes restaren blanques perquè havien estat en contacte amb el cos del sacerdot. Els ulls també es transformaren en el color blau safir de la deessa, i la cara, les orelles, la cua i les potes adquiriren el color de la terra.

 Sihn, transformat ja en el que avui coneixem com el “Sagrat de Birmània”, va quedar-se al costat del cos del sacerdot durant set dies fins que ell també va morir, i va guiar l’ànima de Mun-ha fins al paradís. Quan Sihn va morir, els altres gats del temple també van adoptar els mateixos colors i es col·locaren en cercle al voltant d’un jove, designant-lo successor del difunt Mun-ha.

 Al segle XIX, els seguidors de Lao-Tsun foren perseguits i es veieren obligats a fugir. L’explorador francès A. Pavie ajudà als sacerdots i als gats a creuar la frontera fins al Tíbet per a poder fundar un altre temple. Els monjos, per correspondre la seva ajuda, enviaren a França una parella de gats amb la femella -que es deia Sita- prenyada, i aquesta fou la responsable de la introducció de la raça a Occident…”

 Aquesta llegenda trobada en el bloc De gats i altres amistats ens descobreix la llegenda del gat “Sagrat de Birmània“ una de les races més vistoses i apreciades entre els amants dels gats; no només per la seva bellesa enigmàtica i exòtica -no en va es diu que té els ulls d’una deessa- sinó que també s’hi pot afegir un caràcter afable, dolç, pacient amb els petits de la casa que ha fet les delícies de tots els components d’una família variada. Aquesat entrada duu el nom de Els ulls de la deesa i es basa en el llibre “La magia de los gatos” (Luciérnaga, Barcelona, 2009) d’Allan Percy.

La pubilla de Cal Mas Gran.

Pra lla dalt* a la conca de Tremp diu que hi vivia lo Pepet, un bordegàs molt treballor, però una mica..bastant…bastot.

Li agradava la Roseta, la mossa* de Cal Mas Gran…no picava alt ni res, lo tuno*…ja que era la publilla* més rica del poble. Percisamement per això aguella polleta* estava educada…molt fineta…en col·legi de monges i amb mans de porcelana… i ell les tenia tostades pel sol…i plenes de duricies de les feines de pagès.

Ell ja es mudava prou*…cada diumenge a l’anar a missa i al ball que feien a la tarda amb l’acordió que tocava lo Jaumet, però la mossa ni se’l mirava. Sempre ballava amb lo finolis* del secretari…que tampoc tenia duricies a les mans…però no tenia força per res…No hagués pogut carregar-se-la a ella al coll…i aixó que era primeta que pesava menys que un sac de blat!

Al Pepet li agrada tant aguella mossa que barrinava com la podria “conquistar”.

Faltava molt poc per sant Joan quan la Roseta va començar a trobar a  la seva finestra un ramet de floretes menudes grogues… El primer dia es va pensar que se l’havia deixat alguna dona que n’havia anat a collir, però el segon a més , el ram estava arreclat amb un paper de seda i un llaç roig…un altre dia…el llaç era blau…fins la vigilia de la revetlla que venia acompanyat d’una nota que deia:

Ets una floreta molt boniqueta, més que la flor de sant Joan,  demà al ball de les teies faras l’ honor de ballar amb el bordagàs* que et doni aquest ram?

La Roseta tenia molta curiositat per saber qui era el seu pretenden i va pensar…Per ballar un ball..no passa res!

El dia de la revetlla lo Pepet  es va pulir i repulir més que un nuvi…es va posar uns pantalons nous…d’aquells de la ratlla planxada…una camisa blanca…almidonada…amb “gemelos”* i tot ,una corbata blava …i un jac* que li queia que ni pintat. Així de polit i amb el ram a la mà va anar cap a la plaça.

I allí hi havia la Roseta…tota fineta ella…vestida més bonica que mai…I amb el ram a la mà…va i li diu: _Vols ballar?

_ I ella li contesta: _I tant, serà un honor ballar amb un galant tan trempat. ( No us esbaloteu en el sentit de maco, ehehhe)

I van ballar tota la nit de revetlla…i …després les coses ja van ser més fàcils pel Pepet, que al cap de poc temps li va demanar per festejar a la Roseta i s’hi va casar.

I vet aquí com aguell tuno* va saber “conquistar” la publilla* de Cal Mas Gran.

Aquest conte esta escrit “expressament” en pallarès…Algunes paraules no són estandar i he emprat el lo com article.

Pra lla dalt= Per allà dalt.

Bordegàs= noi o xicot.

Polleta= noia jove.

Mossa= noia…res a veure amb la policia, hehehe

Ja es mudava prou= S’arreclava molt..es vestia bé.

Teies= Unes fustes que baixen enceses de la muntanya als Pallars per fer la foguera de sant Joan.

Gemelos= botons de puny.

Finolis= Doncs això…una persona molt fina…fragil que fa una feina que no fa força fisica.

Pubilla= Hereva d’una casa…res a veure amb les de la festa major.

Tuno= dropo…espavilat.

Jac= americana.

Nit de bruixetes.

Aquella nit ,era nit de bruixes!

l ' Anna,una nena molt espavilada a la que li agradaven molt les fades, es va posar un vestidet rosa per semblar se a elles, i com que la nit era tant clara i la lluna brullava tant, va sortir a buscar una fada... i es va trobar la Malena, una bruixeta que sempre, sempre amagada, mirava l'Anna jugar

   - Bona nit, de bona lluna, Ana...li va dir ,que voldries jugar amb mi ?

   - Hola..,ets la Malena ?sembles una bruixeta...estic sorpresa! creia que les bruixes vivien als contes!!,

   - No t' espantis, soc una aprenent de bruixeta ,si vols jugar amb mi, anirem al bosc de Can Plou i fa Sol, a fer pocions i a aprendre a volar amb la meva escombra , ara hi han fet una caseta màgica .. anem a veure qui hi trobem !

   - de veritat ? una caseta màgica !! ? ostressss!!!! que xulo!!! si si!!! anem-hi!!!!!! va exclamar l' Anna tota contenta. - que saps per on s' hi và ? - Mira uns gats negres..potser són de les bruixes i els bruixots de la caseta...els seguim?

   Siii!!  va dir la Malena, pot ser!! i mira!  també hi ha un xut!!!a l'arbre!!

- diuen que en aquella caseta es reuneixen bruixes , bruixots, fades i sirenetes....

pero ,  si tu vols passar bé de veritat ves un dia a pescar amb un bruixot que li diuen bruixot de mar...

        diuen que una nit de lluna plena va reunir totes les sirenes de cala montgo i els va fer un encanteri

- anem.hi!!!! deia l' Anna tota entusiasmada.. no he vist mai una sirena!!!!!!

 i agafant l'escombra varen anar a casa el bruixot de mar..

però abans d'arribar...un crit les va aturar! On us penseu que aneu aprenents de bruixa? que no sabeu que els nens no podeu anar sols amb l'escombra? i les nenes espandades varen dir...

- Ostres! hem trobat el bruixot tocapebrots!!!!!!

El bruixot tocapebrots  els hi va explicar que l'encanteri era que tota sirena que mirés directament als ulls d'un pescador se li hauria d'apareixer en els seus somnis ,i que les nenes curioses podiem tenir la mateixa dissort !

llavors, aturades....van pensar.... i ara que fem? i per aquelles coses de la vida, va arribar la bruixa de ponent....eps!!!! va dir...al bruixot ,com atures les bruixetes ? que no saps que van a veure el bruixot de mar? i el bruixot de mar no feia res dolent a les nenes petites ? i el bruixot , va dir que no, que habia passat molt de impostor i pensava que les nenes volien fer-se pasar per sirenes ...pero si la bruixa de ponent li semblava bé.. .. au... cap a mar.!

Vet aquí que les dues nenes,la bruixa i el bruixot varen agafar les escombres i varen arribar a la barca del bruixot de mar.... que els va rebre com a reis,van navegar una miqueta i van escoltar el cant de les sirenes.....la..la..laaaaaaaa, laralaaaaaaaaa....

   Sort que llavors , al darrera va a aparèixer la bruixa del romaní...transportada per uns quants cavalls de mar....

- On aneu? bruixots!!!!!! que no sabeu que les sirenes us enreden?????

- Necessitem ajuda...va dir la bruixeta pallaresa del timó...On són els altres? Aleshores li va demanar a un dels dofins que anes a avisar al Senyor de Castell, que era el seu amic...

Al veure tot aquell rebonbori de bruixes,bruixetes ,  bruixots i nenes disfressades de fada , el pescador de llunes que pasaba per allá els va dir espereu.... que vaix a pescar la lluna que ha caigut al mar i la tornarem a possar al seu lloc...era tant brillant que tot el bosc semblava que era de dia , tots plegats van fer el encanteri MAGIC que cada de nosaltres trobesim el nostre cami i si el perdem tinguem algú al costat per ajudarnos a sortir d´ell...pero no es van adonar, que el que en realitat havia fet caure la lluna..eren els cants de les sirenes .

Al  arribar el Senyor de Castell va anar dessiguida a veure que passava.

   _...hi ha els teus amics al mar que necessiten ajuda...va dir la Bruixa del romaní ,Ves a buscar-los...sobretot al bruixot sanador que alguns estan mig ferits i marejats..._

- Caram! Ara hi vaig a buscar el  Bruixot sanador...pero ...no el trobo...potser esta fent guardia en el bosc ,es que no se on es... tu l' has vist ?

  Mentrrestant...   la bruixa pallaresa  va tranquil.litzar  a les nenes , pero quan es va girar per parlar amb el bruixot tocapebrots.... es va adonar que no hi era...pero no va dir res.( Per aixó la del Romani no l' havia vist !!!)

-    M'acaba d'enviar missatge telepatic el Senyor de Castell que ja ha arribat el dofí i esta buscant l'ajuda dels altres companys...Aviat els tindrem aqui...per desfer l' encanteri de les sirenes.

     De sobte... va entrar un gran pop a la barca...   què ha passat?! va dir ? tots es van quedar esfereïts... un pop que parlava, hi que al coll hi portava un pebrot vermell penjat !!!

La bruixa de ponent, que el coneixia bé.. es va adonar desseguida que era el Bruixot tocapebrots i li va explicar

que les sirenes els havien  enredat i que havien estat una estona perduts al mar i marejats com una sopa...sobretot l' Anna i la Malena,que tenien els ulls tancats i semblava que dormien.

 En un tres i no res.. van arrivar el reforços a la barca..el senyor del castell, la bruixa del romaní , els dofins i totes les fades i follets que van poder reunir, i van anar cap a la caseta del mar del bruixot de mar.

  Quan van arribat els va donar camamilla, pero el bruixot sanador.. que només tocar terra ja havia recuperat la seva " constitució " es va enfadar molt  ... perque la camamilla no era bona per els encanteris de les sirenes..

-Camamilla noooooooo! -cridava com un foll. - que vas suspendre l'assignatura d'Herbes i males herbes a la facultat de Bruixologia?

  -han de pendre gingebre i boletes..Sort que algú n' ha portat.!!!!

Per sort per a tots, amb la camamilla, el gingebre i les boletes.. van fer un beuratge màgic...que els va tornar a la realitat , es van trobar de sobte a C' an Plou i fa sol, sans i estalvis,les més contentes.. l' Anna i la Malena !!!!!! ( els dofins i els cavallets de mar, es van aturar una mica al Gran LLac de la finca.. i com que desemboca al mar.... van fer un viatge d' allò més macoooo . )

I tots van cantar una canço que la Meiga de Lleida es va inventar: "Jo se cantinelles i danses i històries, que parlen de bruixes, de fades de dracs", "Jo se les històries que no estan contades, jo tinc tots els somnis que es fan realitat: .Un altre dia us posarem lal música. És inventada també però més bonica.......potser seria un bon regal per a plou i fa sol: la nostra cançó.i el dimoniet del Segrià que la toqui... Smuak