Estrena de la caseta.

Després de les ultimes obres a la caseta i de posar-hi els mobles a les habitacions de tots a gust de cadascú…va arribar el gran dia…El d’estrenar la casa.

Aquell dia…de bon dematí van arribar tots carregats de maletes i cadascú és va anar a desar la roba a la seva habitació. Sort que els armaris són màgics, ja que amb la roba que portàvem les bruixetes…només en un armari màgic hauria cabut.

Qui  es va complicar menys la vida van ser els animals..els gats, només arribar ja es van fer…seu…un raconet arrecerat al costat de la caseta i el xut i la meuca ja van començar a fer niu en un arbre aprop del riu.

Ja érem  tots a casa..quina il·lusió…tots juts! Ara era qüestió d’organitzar les feines que havia de fer cadascú des del primer moment, per evitar mals entesos. I tots ja estàvem molt organizats…Tots van portar una cosa feta…la que més els agradés per compartir amb els altres i poder menjar tots una mica de tot.

Vam parar taula..estrenant les tovalles que havia brodat la bruixeta pallaresa del timó..amb unes bruixes , bruixots, follets, gats , xuts i meuques repartides per tot el joc de taula…que eren molt diverits, fins i tot un dels bruixots portava un pebrot penjat al coll…per què seria? Ehhehe.

Al mig de taula i van posar un ram d’herbetes que va portar la bruixeta herbolària que feia una olor que despertava la gana…i no només la gana de mengar…Els qui estaven més aprop del ram…van començar a mirar a la bruixeta del costat amb ulls de desig…i a passar les mans…dessimuladament per la cuixa…veïna…La bruixeta herbolària reia …per sota el nas…i va fer un senyal amb els ulls al senyor del Castell i la bruixeta pallaresa del timó perquè s’allunissin del ram i els va dir a l’arella: Al ram hi ha mandràgora ( una herba afrodisíaca)...Ells van fer una rialla i van quedar-se mirant el que passava.

Una de les bruixetes més joves es va posar a fer un stripers..i els bruixots volien fer el mateix, però un al voler treure’s els pantalons va caure de cul a terra..amb les cames alçades i ensenyant un calçotets de quadrets…i tots vam riure…

Un altre va voler ballar un tango sexi amb una de les bruixetes i va caure tot escarranxat a terra…i no es  podia alçar..a més és va fer mal..a certa part del cos i el bruixot sanador li  va haver de curar…

Quan la bruixeta harbolària va veure que l’escena ja s’escalfava massa…va treure el ram de mandràgora i al seu lloc en va posar un de valeriana…Al cap de poca estona…entre les desventures i l’olor de valerina…tot va tornar a la normalitat i els nous habitants de la caseta van fer el dinar d’inaguració, rient i fent broma, però no sabem per què alguns i algunes solters i solteres van anar aviat a dormir..Van dir que havia estat un dia esgotador…però la bruixa pallaresa del timó, que és una xafarderota…va veure que alguns…es van equivocar d’habitació…I així va ser el primer dia a Cal Plou i fa Sol.

Bruix ( per Joan Seseras)

Segons una legenda èlfica mooooolt antiga que darrerament he llegit (no sense problema doncs està escrita en èlfic antic!), més antiga encara que els bruixs, arribaría un dia que bruixs de molts llocs catalans es reunirien. Segons aquesta llegenda, quan algun bruix estigués amb problemes faria sonar una melodía molt bella i estranya, que només altres humans bruixs reconeixerien, sense necessitat d´haver-la sentit mai, i acudirien a la cita.

Quan el vent de Ponent va fer arribar la melodía a Llevant, molts bruixs van despertar. I sabedors inconscients de la profecía èlfica, van respondre a la crida de les bruixes.

La llegenda deia que tant bruixes com bruixots acudirien. Les bruixes sabien que el seu poder era molt més gran si comptaven amb la força màgica dels bruixots. Així, bruixes i bruixots van preparar-se per la trobada. Els bruixs del Nord eren una mica sords amb tanta Tramuntana, però el seu cor era sensible al so bruix. Van enviar vent arreu per avisar de la trobada. El Bruix de Mar, que estava pescant, va reconèixer de seguida el vent bruix del Nord i va canviar les piles a la seva canya per acudir a la cita després de parlar amb tots els dofins, sirenes i ninfes marines. El bruix de Llevant, que estava a terra mirant el mar, va veure que el bruix de Mar tornava a terra i va pensar que alguna cosa passava. Per això, va agafar el seu bastó poderós, li va treure punta i va agafar uns bons pebrots (simbols del mal, per això són vermells i alguns piquen com el dimoni) per a poder-los remenar bé. La bruixa de Llevant que ha havia intuït que alguna cosa passaria, va anar a un Akelarre a Caldes per tal de conèixer secrets de bruixes que ajudarien a millorar la situació de tots els bruixs. I mooolts altres bruixs van acudir sabent que només amb la seva presència millorarien les coses.

Així, tots els bruixs van ser cridats per anar al lloc més màgic (i cèntric) de Catalunya, Montserrat. I és que tots sabien que quan es desitja alguna cosa amb força, tot l’Univers conspira per aconseguir-ho quan Plou i fa sol.

Paraula de Bruixot! (si no m´he equivocat en la traducció hehe)